Crítica: Herois
Data: 19/11/10 Cine: Lauren Gracia Sessió: 18:20
Només cal dir que és la pel.li en què més he plorat.
La història transcorre en dos temps: l'actualitat i el passat. Durant el transcurs de les dues històries, vas descobrint la vida dels personatges i les aventures que van viure de petits: com van intentar d'aconseguir la cabanya de l'arbre que els concediria tots els desitjos, la construcció del cotxe de carreres... És una història tant real que et podries substituir a tu per un dels personatges. Els dies al poble, la gran amistat que comparteixen en Xavi i els seus amics, aquell final inesperat i les escenes amb bicicleta pels boscos del Corredor fan que aquesta història sigui única, en què uns simples nens acaben convertint-se en Herois de veritat.
Una pel·lícula que ens fa recordar per què ens agrada el cine.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada