Matar un Rossinyol.

No tinc paraules per descriure com em va agradar aquesta pel·lícula. La història és preciosa i els personatges són únics, especialment la petita Scout. La seva inocència i al mateix temps la seva manera de raonar la fan un personatge molt peculiar.

La gran interpretació de Gragory Peck també és destacable. Durant el judici, et pot sorprendre la seva serenitat, com manté el control de la situació, i la bona persona que és, com defensa els negres, com tracta els seus fills i com no es segueix barallant davant d'una provocació.

Tota la pel·lícula és impresionant, pot provocar-te un somriure com fer-te omplir els ulls de llàgrimes en tant sols uns segons. També ensenya la crueltat d'algunes eprsones, com es posen en contra de'n Tom i volen fer justicia per ells mateixos, vaig sentir molta ràbia contra alguns dels personatges, cosa que no m'acostuma a passar a les pel·licules XD

El germà de l'Scout, fins i tot, semblava més persona que tots aquells homes junts, especialment quan es posa a defensar la seva germana de l'home que els ataca al bosc, és un tros memorable i ple de valentia.

Una història que et farà pensar molt, et farà plorar, riure i passar por en determinats moments.

Senyores i senyors, benvinguts al Cabaret!

Aquesta pel·lícula és un bon exemple dels millors musicals. Tant la manera de cantar, actuar i ballar de Lizza Minnelli són espectaculars, pero el que ho fa espectacular és la gràcia que té aquesta actriu. No m'extranya que aquest hagi esdevingut un dels musicals més famosos.

Té escenes xocants, per exemple quan, durant les cançons, intercalen troços on hi ha nazis pegant a la gent amb els balls del Cabaret. També hi ha humor. Jo, personalment, vaig riure molt quan ella diu que està embarassada en veu alta i tota la biblioteca es gira per veure què dimonis passa.

És una pel·licula extraordinaria. Tot i que em costa triar, de totes les cançons em quedaria amb Maybe This Time, em va emocionar molt, tot i que Cabaret també era excepcional.

El meu personatge preferit, tot i que sembli extrany, no és Sally Bowles ni Brian Roberts (els dos protagonistes): és el presentador del Cabaret. Tot i que no és el que surt més, trobo que ho fa tot amb tanta gràcia i energia que també passa a ser un dels personatges imprescindibles de la història.

És un musical inolvidable. Cabaret

Cars 2.

La veritat és que ja anava a veure-la savent que no seria tant bona com la primera. Tot i que és el que va passar, em va impressionar. Suposo que veure-la en 3D va ajudar-hi bastant ;) Pero tot i aixo no iguala la primera, que em va fer plorar i tot. Trobo que aquesta era més comercial, més marques de cotxe, una història complexa i amb molta trama pero no tant interessant com la primera.

Les escenes per les diferents ciutats són genials, ja que són ciutats fetes a mida pels cotxes, i hi ha detalls que fan molta gràcia, com per exemple els lavabos de Tokyo i el mercat de Paris. L'escena de Matt als lavabos és de les més bones (per mi). Aquests detallets feien que la pel·lícula fos més interessant.

Semblava que en aquesta el protagonita no fos McQuinn, sino Matt, el seu amic grua, que es fa agent especial. Per mi el millor personatge.

Tot i que no iguala la primera, em va deixar amb un pam de nas, me l'esperava molt pitjor.

Una pel·lícula pels amants de la velocitat i James Bond. Tràiler.