Els Jocs de la Fam: el món estarà observant.

Primer de tot, haig de dir que la crítica està feta des del punt de vista d'algú que ha llegit els llibres anteriorment, abans de veure la pel·lícula. Així que no puc valorar si l'argument s'entenia prou bé, tot i que el meu pare, que no va llegir la saga, la va entendre perfectament. S'entén que l'adaptació fos tan meravellosa, espectacular i (a diferència d'altres adaptacions cinetamtogràfiques a partir d'una novel·la) tan fidel al llibre, ja que la guionista no era ni mes ni menys que l'escriptora, Suzanne Collins.
La veritat és que no se com començar a descriure-la, perquè tot va ser fascinant. Vaig tenir un nus a l'estómac i les llàgrimes als ulls durant les dues hores i mitja. Pensava que potser la caracterització dels personatges em decepcionaria, però crec que han triat els actors ideals. Per començar, una ovació a Jennifer Lawrence, la nostra Katniss Everdeen. Fa que el contrast entre la gent dels districtes i la del Capitoli sigui encara més brutal. Enseña que per ells, Els Jocs de la Fam no és una diversió, i que mai deixaran de lluitar per la llibertat, que hi ha esperança. Això és el que el President Snow (Donald Sutherland)  veu en ella, un esperit de revolució. Parlem de'n Peeta, portat a la pantalla per Josh Hutcherson. Fa que tothom estimi el seu personatge, que tothom se n'enamori i apostin per ell, adorable. Tot i que no surti molt, Liam Hemsworth també fa que ens encanti el seu personatge, en Gale. Valent, fort i disposat a tot. Crec que tots els personatges estàn fenomenalment triats. L'Effie, en Haymitch, en Seneca i la seva barba, en Caesar, en Cinna, la Rue... Meravellós. Pel que fa al muntatge, decorats, etc. és tal com m'ho havia imaginat. Luxes pel capitoli, el desastre pels districtes. I l'Arena és senzillament perfecte.
En resum, una obra mestra. No poso la meva escena preferida perquè hauria de descriure tota la pel·lícula, i prefereixo que l'assaboriu vosaltres mateixos. I, si us plau, encara que alguns no sigueu uns grans amants de la lectura, llegiu-vos el llibre, que és adictiu.

Que la sort estigui sempre de la vostra part.

The Artist.

Magnífica. Única. Diferent. Són les paraules que em venen quan penso en aquesta pel·lícula. Ja venia amb grans expectatives, però el no saber amb què em trobaria (no sabia de què tractava) ha fet que m'impresionés encara més. Fer una pel·lícula en blanc i negre i, a més, muda, no era una aposta gaire segura. Si sortia bé, seria un èxit; sino, un desastre total. Però ha sortit bé. Més que bé. La banda sonora era perfecte: la música exacta en el moment adequat. El moment en què més he plorat, per això, ha estat l'únic en que no hi havia música.

D'altra banda, la interpretació de jean Dujardin i Bérénice Bejo eren inmillorables. Un, cregut, orgullós, i l'altre, adorable, bona, radiant. Dos elements que sembla que no s'hagin de mesclar però que fan una composició espectacular. Una ovació a tots els actors (Uggy, el gos, inclòs), el director (Michel Hazanavicious), la música (per Ludovic Bource) i tots els que han fet possibles aquesta pel·lícula tan especial.

Quan ha començat, a l'instant m'ha recordat a Singing In The Rain, no només per l'època sino pel personatge de Jean Dujardin (George Valentin). La veritat és que té un aire de Gene Kelly!

En fi, grans actors, gran guió, gran banda sonora i grandiosa pel·lícula. No veure-la es podria considerar un crim.

Globus d'Or 2012

Millor Pel·lícula, Drama: “The Descendants"

Millor Actor en una Pel·lícula, Drama: George Clooney, “The Descendants”

Millor Pel·lícula, Comedia o Musical: “The Artist”

Millor Actriu en una Pel·lícula, Drama: Meryl Streep, “Iron Lady”

Millor Actriu en una Pel·lícula, Comedia o Musical: Michele Williams, “My Week With Marilyn”

Millor Actor en una Pel·lícula, Comedia o Musical: Jean Dujardin, "The Artist"

Millor Serie de TV, Comedia o Musical: 'Modern Family'

Millor Dirección en un Pel·lícula: Martin Scorsese, “Hugo”

Millor Actriu secundaria en un Pel·lícula: Octavia Spencer, "The Help"

Millor Actor secundari en una Pel·lícula: Christopher Plummer, "Begginers"

Millor Pel·lícula en idioma extranjer: "A Separation"

Millor Actriu secundaria en una serie de TV, Miniserie: Jessica Lange, "American Horror Story"

Millor Libreto de Pel·lícula: Aaron Sorkin, “The Social Network”

Millor Actriu en una serie de TV, Miniserie: Kate Winslet, "Mildred Pierce"

Millor Actor en una serie de TV, Miniserie: Idris Elba, "Luther"

Millor Pel·lícula d’Animació: “The Adventures Of Tintin"

Millor Canció Original: "Masterpiece" W.E

Millor Serie de TV, Drama: “Homeland”

Millor Actriu en una Serie de TV, Drama: Claire Danes, "Homeland"

Millor Actor en una serie de TV, Drama: Kelsey Grammer, "Boss"

Millor Actor secundari en una Serie de TV, Drama: Peter Dinklage, "Game Of Thrones"

Millor Actriu en una Serie de TV, Comedia o Musical: Laura Dern, "Enlightened"

Millor Actor en una Serie de TV, Comedia o Musical: Matt LeBlanc, "Episodes"

Millor Miniserie o Pel·lícula per TV: "Dowton Abbey (Masterpiece)"

Millor Screenplay: Woody Allen, "Midnight in Paris"

Cecil B. DeMille Award: Morgan Freeman

La veritat és que aquest any estic molt d'acord amb la majoria dels premis, especialment amb el de Midnight in Paris, una de les millors pel·lícules que mai he vist. Meryl Streep, com sempre fa una gran interpretació a Iron Lady. I encara haig d'anar a veure Hugo i The Artist! La llista amb pel·lícules per veure es va allargant! Costa acceptar que Modern Family hagi guanyat a millor sèrie, pero haig d'acceptar que a mi m'encanta, tot i que la meva preferida és Glee (encara m'estic recuperant de la derrota). També tinc moltíssimes ganes de veure My Week With Marilyn! En fi, molt d'acord amb tots els premis, aquest és un any the pel·lícules prometedores.

Per més informació podeu consultar la pàgina oficial. I no oblideu que d'aquí poc tenim els Oscars!

Golden Globes Awards

Un Déu Salvatge.

És una pel·lícula que té molt mèrit. A part del principi, on es veuen els nens jugant en un parc de Nova York, tota transcorre en una mateixa casa, amb només quatre personatges. I aquests ho fan excepcionalment. No tinc preferències, crec que cada un actuava de meravella. Els quatre personatges són molt diferents entre ells, cada un amb les seves maníes, secrets, trets amagats que no descobrim fins al final... És el bo de la pel·lícula, observes com cada personatge va evolucionant i reaccionant de diferents maneres i és això el que dona aquest punt d'emoció (i sobretot humor). Tot i que s'ha de dir que, si els actors no ho haguessin interpretat tant bé, hauria sigut un desastre.

L'única crítica que tinc és la següent: a mi tot el principi em va semblar fenomenal, ple d'ironies i bromes, molt variat. Veia com evolucionaven els personatges. Al final, per això, no veia tant aquesta diferència, no veia aquesta evolució. És l'únic objecció que faig.

Pel que fa a la resta, m'agradaria felicitar a tots els actors però especialment a Jodie Foster. La seva histèria, la seva forma de dissimular l'odi contra la família... tot això em va commoure. No crec que tingui més coses a dir sobre la pel·lícula, només que us la recomano, especialment si les comèdies són la vostra debilitat.

Enquesta 5: Toy Story, Buscant a Nemo i Wall-E.

Hem tingut un empat en l'última enquesta! Ho trobo perfectament normal, tenint en compte que és molt difícil triar. La meva preferida és Toy-Story: vaig plorar, vaig riure... Per mi és de les poques pel·lícules que no té defectes. No em vaig avorrir en cap de les tres, les vaig trobar fascinants. A partir d'una idea senzilla es construeix una història magnífica, plena d'acció, amistat... A part d'això, els personatges són encantadors i de seguida els agafes efecte. Poden caure't bé o malament, però et segueixen semblant adorables. No crec que hi hagi molta gent a qui no li agradi aquesta pel·lícula que per mi és de les millors animacions de la història.

Pel que fa a Nemo, és una de les pel·lícules que va marcar la meva infància. Mai m'he avorrit d'ella. També haig d'acceptar que vaig passar por en algunes escenes (mai he pogut veure la primera escena sense tenir un calfred). El personatge del Nemo és ideal, a que realment, encara que sembli estrany, et pots sentir identificat amb ell (l'escola, desobeeix el seu pare... ;) I que ningú negui que no va riure amb la Dory eh? Tot i agradar-me molt, el meu personatge preferit era, és i sempre serà en Gill. Molta gent el trobava antipàtic, però jo sempre l'he trobat encantador. És el mateix que em passa amb en Doc de Cars. No sé perquè els personatges adults sempre han estat els meus preferits. En fi, si no has vist aquesta pel·lícula (cosa imperdonable) corre, lloga el DVD o compra'l, estira't al sofà i disfruta.

Finalment tenim Wall-E, la més recent (abans de Toy Story 3). Haig de dir que em fa agradar molt, però em va passar com en altres pel·lícules de Pixar (Up, Els Increíbles): el començament és genial, únic, però la resta de la història és extranya, surrealista. Però compensa la primera part ja que acostuma a ser genial. Fabulosa. El començament de Wall-E és èpic.

Sempre acompanyat de la seva mascota, ordenant tota la brutícia... A mi em va fe

r molta pena com anava apilant els cubs, amb aquells ulls tristos que ens van robar el cor a tots. Una altra pel·lícula per tots els públics, que agradarà a tothom.

Les meves pel·lícules de Pixar preferides són Toy Story, Ratatouille i Monstres SA. Quines són les vostres?