És una pel·lícula que té molt mèrit. A part del principi, on es veuen els nens jugant en un parc de Nova York, tota transcorre en una mateixa casa, amb només quatre personatges. I aquests ho fan excepcionalment. No tinc preferències, crec que cada un actuava de meravella. Els quatre personatges són molt diferents entre ells, cada un amb les seves maníes, secrets, trets amagats que no descobrim fins al final... És el bo de la pel·lícula, observes com cada personatge va evolucionant i reaccionant de diferents maneres i és això el que dona aquest punt d'emoció (i sobretot humor). Tot i que s'ha de dir que, si els actors no ho haguessin interpretat tant bé, hauria sigut un desastre.
L'única crítica que tinc és la següent: a mi tot el principi em va semblar fenomenal, ple d'ironies i bromes, molt variat. Veia com evolucionaven els personatges. Al final, per això, no veia tant aquesta diferència, no veia aquesta evolució. És l'únic objecció que faig.
Pel que fa a la resta, m'agradaria felicitar a tots els actors però especialment a Jodie Foster. La seva histèria, la seva forma de dissimular l'odi contra la família... tot això em va commoure. No crec que tingui més coses a dir sobre la pel·lícula, només que us la recomano, especialment si les comèdies són la vostra debilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada