Enquesta 5: Toy Story, Buscant a Nemo i Wall-E.

Hem tingut un empat en l'última enquesta! Ho trobo perfectament normal, tenint en compte que és molt difícil triar. La meva preferida és Toy-Story: vaig plorar, vaig riure... Per mi és de les poques pel·lícules que no té defectes. No em vaig avorrir en cap de les tres, les vaig trobar fascinants. A partir d'una idea senzilla es construeix una història magnífica, plena d'acció, amistat... A part d'això, els personatges són encantadors i de seguida els agafes efecte. Poden caure't bé o malament, però et segueixen semblant adorables. No crec que hi hagi molta gent a qui no li agradi aquesta pel·lícula que per mi és de les millors animacions de la història.

Pel que fa a Nemo, és una de les pel·lícules que va marcar la meva infància. Mai m'he avorrit d'ella. També haig d'acceptar que vaig passar por en algunes escenes (mai he pogut veure la primera escena sense tenir un calfred). El personatge del Nemo és ideal, a que realment, encara que sembli estrany, et pots sentir identificat amb ell (l'escola, desobeeix el seu pare... ;) I que ningú negui que no va riure amb la Dory eh? Tot i agradar-me molt, el meu personatge preferit era, és i sempre serà en Gill. Molta gent el trobava antipàtic, però jo sempre l'he trobat encantador. És el mateix que em passa amb en Doc de Cars. No sé perquè els personatges adults sempre han estat els meus preferits. En fi, si no has vist aquesta pel·lícula (cosa imperdonable) corre, lloga el DVD o compra'l, estira't al sofà i disfruta.

Finalment tenim Wall-E, la més recent (abans de Toy Story 3). Haig de dir que em fa agradar molt, però em va passar com en altres pel·lícules de Pixar (Up, Els Increíbles): el començament és genial, únic, però la resta de la història és extranya, surrealista. Però compensa la primera part ja que acostuma a ser genial. Fabulosa. El començament de Wall-E és èpic.

Sempre acompanyat de la seva mascota, ordenant tota la brutícia... A mi em va fe

r molta pena com anava apilant els cubs, amb aquells ulls tristos que ens van robar el cor a tots. Una altra pel·lícula per tots els públics, que agradarà a tothom.

Les meves pel·lícules de Pixar preferides són Toy Story, Ratatouille i Monstres SA. Quines són les vostres?

La Guerre Des Boutons.

Per començar m'agradaria felicitar a tots els nens que han fet aquesta pel·lícula perquè actuen de meravella, especialment Jean Texier (Lebrac) i Clément Godefroy (Petit Gibus) que, per ser actors de revelació, sembla que hagin actuat un centenar de cops.

Pel que fa a Violette (Ilona Bachelier) pot semblar-te repel·lent, pero t'adones de que no és la típica nena bleda que acostuma a aparèixer en aquest tipus de pel·lícules. Es veu que es llesta, sap el que fa, tot i que a vegades si que fa una mica de ràbia.

Referent a l'argument: la pel·licula està molt centrada en la Guerra dels Botons, però a part d'això també hi ha les diferents històries dels personatges que finalment es relacionen entre sí (tot i que a mi els trossos que més m'agradaven era quan feien estratègies, quan es barallaven).

Haig d'admetre que les escenes del professor (Guillaume Canet) i Simone (Laetitia Casta) a vegades se'm feien una mica avorrides. No, avorrides no: llargues. Els diàlegs es feien una mica pesats. A part d'això, l'he trobat molt interessant pel que fa al tema dels nazis i els jueus; realment arribaves a odiar als soldats.

El fill de l'alcalde, quan el fuetegen a cops de cinturó, fa pena. Però quan veus el que els fa després (prefereixo no dir què) tota la compassió passa a ser ràbia.

En fi, és una pel·lícula que crec que pot agradar a tothom, per tots els gustos. És una pel·lícula apte per tothom, tant per edat com per gustos.