La Guerre Des Boutons.

Per començar m'agradaria felicitar a tots els nens que han fet aquesta pel·lícula perquè actuen de meravella, especialment Jean Texier (Lebrac) i Clément Godefroy (Petit Gibus) que, per ser actors de revelació, sembla que hagin actuat un centenar de cops.

Pel que fa a Violette (Ilona Bachelier) pot semblar-te repel·lent, pero t'adones de que no és la típica nena bleda que acostuma a aparèixer en aquest tipus de pel·lícules. Es veu que es llesta, sap el que fa, tot i que a vegades si que fa una mica de ràbia.

Referent a l'argument: la pel·licula està molt centrada en la Guerra dels Botons, però a part d'això també hi ha les diferents històries dels personatges que finalment es relacionen entre sí (tot i que a mi els trossos que més m'agradaven era quan feien estratègies, quan es barallaven).

Haig d'admetre que les escenes del professor (Guillaume Canet) i Simone (Laetitia Casta) a vegades se'm feien una mica avorrides. No, avorrides no: llargues. Els diàlegs es feien una mica pesats. A part d'això, l'he trobat molt interessant pel que fa al tema dels nazis i els jueus; realment arribaves a odiar als soldats.

El fill de l'alcalde, quan el fuetegen a cops de cinturó, fa pena. Però quan veus el que els fa després (prefereixo no dir què) tota la compassió passa a ser ràbia.

En fi, és una pel·lícula que crec que pot agradar a tothom, per tots els gustos. És una pel·lícula apte per tothom, tant per edat com per gustos.