Oscars 2010!

Ahir van tenir lloc els grans premis de cinema, els Óscars! Aquí us deixo els resultats:

Millor pel·lícula: El discurs del rei
Millor director: Tom Hooper, "El discurs del rei"
Millor actor: Colin Firth, "El discurs del rei"
Millor actriu: Natalie Portman, "Cigne negre"
Millor actor secundari: Christian Bale, "The fighter"
Millor actriu secundària: Melissa Leo, "The fighter"
Millor guió original: El discurs del rei
Millor guió adaptat: La red social
Millor pel·lícula llengua no anglesa: En un món millor (Dinamarca)
Millor pel·lícula d'animació: Toy Story 3
Millor fotografia: Origen
Millor cançó original: “We belong together”, "Toy Story 3"
Millor banda sonora original: La red social
Millor muntatge o edició: La red social
Millor direcció artística: Alicia en el país de las maravillas
Millor vestuari: Alicia en el país de las maravillas
Millors efectes visuals: Origen
Millor maquillatge: L'home llop
Millor so: Origen
Millor edició de so: Origen
Millor documental: Inside job
Millor curtmetratge de ficció: God of love
Millor curtmetratge documental: Strangers no more
Millor curtmetratge animat: The lost thing

Primer de tot felicitar El discurs del rei, que ha guanyat 4 Oscars en les categoríes més importants, i hi estic totalment d'acord. Lo de la Portman també em sembla just, m'han dit que en aquesta pel·lícula està fascinant. També preveia que Toy Story s'enduria el premi, és molt maca (em va fer plorar). L'Oscar dels efectes especials també era previsible, tot i que no crec que Origen es meresqui totalment el del so. Les altres pel·lícules no les he vist, exepte Alícia, que no em va fascinar.

El Discurs del Rei.

La pel·lícula comença de cop, amb el discurs del fill del rei. Aquest troç em va fer patir molt (aquest i molts altres). Trobo que és una gran pel·lícula, però crec que no estava gaire orientada per la meva edat, i per això vaig trobar algunes parts una mica pesat. Tot i això, va ser una pel·lícula molt commovedora, especialment la relació de confiança que tenen el rei Jorge, també anomenat Bertie (Colin Firth) i el doctor Lionel (Geoffrey Rush).

Per mi el moment més ansiós i "emocionant" és en el moment del discurs per la ràdio abans d'entrar en guerra. És l'escena que més expectativa em va crear.

Les escenes més gracioses són les de les clases que fa el rei: quan li posa la música, els exercicis que li fa fer en Lionel, quan comença a dir insults sense tartamudejar o quan canta.

El personatge que més em va convèncer va ser el de'n Lionel: me'l vaig creure molt. Amb això no dic que els altres no estiguessin bé, trobo que la majoria ho van fer fantàsticament. El que vull dir és que, si hagués de triar el més realista, escolliria en Lionel, tant per la manera d'actuar com per la gràcia que té fent-ho.

En fi, una pel·lícula que a mi no em va apassionar (no dic que no m'agradés), pero que si hagués estat uns anyets més gran segur que l'hauria disfrutat molt. Felicitats!

Tràiler: http://www.youtube.com/watch?v=JUMdSJYgN00

PD: diumenge són els Óscars! Dilluns a la tarda penjaré els resultats i donaré la meva opinió.

Roman Holiday

Ahir a la nit vaig veure Vacances a Roma, amb l'Audrey i en Gregory Peck. Aquesta és la segona pel·lícula que va fer, després de Oro en Barras. És amb aquesta obra que va aconseguir l'Oscar!

La veritat és que em va agradar molt, tant la seva interpretació com la de'n Peck. L'argument també és molt bonic. A més, barreja l'humor amb la comèdia romàntica, i fan una combinació perfecta que en fan també una pel·lícula molt bona. Hi ha escenes innolvidables: quan van els dos amb la vespa (mentre ella condueix i va destrossant totes les parades del mercat), el ball a la vora del riu amb la intervenció dels agents secrets (i el cop de guitarra d'Audrey al cap d'un d'ells), la cara de pedra que si ets mentider et mossega la mà... En fi, una meravella, tot i que a mi em va agradar més Breakfast at Tiffany's.

De debò, l'heu de veure. Disfruteu veient actuar l'Audrey i en Peck junts, que fan una combinació tan bona com la pel·licula!

Polseres vermelles.

En aquesta entrada m'agradaria comentar la nova sèrie de Tv3: Polseres vermelles. A mi, personalment, m'encanta. La construcció de la història, els personatges, els problemes que van sortint poc a poc i la amistat que els uneix en fan una gran sèrie que em fa tenir els ulls enganxats a la pantalla cada dilluns a la nit. M'agrada com actuen la majoria d'ells, especialment en Roc (Nil Cardoner) que tot i que de moment surti ben poc, el que ha fet ha estat genial!

Per qui no l'hagi vist encara, la recomano moltíssim, pero aviso que fa molta pena. Hi ha escenes molt emocionants, emotives, divertides, tenses... i és això el que ens fa enganxar a la sèrie i patir, divertir-nos i plorar amb ella.

En fi, felicitar a tots els actors, equip directiu i, sobretot, Albert Espinoza i Pau Freixas!

PD: deixo el link d'una cançó preciosa de Polseres Vermelles: Sense tu, de Teràpia de Shock.

Polseres vermelles, Intensament vius.

Link: http://www.youtube.com/watch?v=x_Zd3KoEtRk

Goya 2011...

Aquí us deixo un link on podreu trobar els resultats dels Goya 2011. No poso la llista escrita perquè tinc força comentaris a fer, i l'entrada seria molt llarga .

Link: http://www.elpais.com/especial/premios-goya/

Bé, primer de tot, m'agradaria felicitar altre cop a Pa Negre, que ha obtingut nou Goyas (millor actor principiant, millor actriu principiant, millor pel·lícula...). Felicito també a Marina Comas (Pa Negre) ja que va guanyar un Goya i un Gaudí al mateix any. És un gran mèrit! Manuel Camacho (Entre Lobos, que és molt bona) també va estar nominat a millor actor principiant, però va sortir elegit Francesc Colomer (Pa Negre), els dos s'ho mereixien molt.

També estic molt contenta per Burried, els han donat els premi a millor so, i, a part d'altres premis, va estar nominada a millor pel·lícula.

En fi, felicitar a tots els nominats i premiats en aquests premis!

"Els tresors de Audrey Hepburn".

En aquesta entrada m'agradaria parlar d'un magnífic regal que em van fer per l'aniversari: "Los Tesoros de Audrey Hepburn". Aquest llibre (comprat a The Cine) no només ens explica la vida de l'actriu, sinó que combina el text amb fantàstiques fotos, cartes, guions, entrades de les seves estrenes, dibuixos de la seva infància, imatges del naixement dels seus fills, dels seu casament... Aquests estan magníficament presentats, dins uns sobres transparents i com si fossin reals (inferior dreta). A més, el pròleg del llibre està escrit per un dels seus dos fills, Sean Hepburn Ferrer (inferior esquerra). La veritat és que quan vaig veure el llibre em va encantar, tant ben documentat, amb aquelles cartes i il·lustracions; és fascinant. És com si tinguessis la vida de l'Audrey a les mans, veient tots els detalls de les seves pel·lícules i llegint els seus guions. M'ho passo molt bé intentant llegir la carta de Truman Capote dirigida a l'Audrey, costa molt de llegir a causa de la seva lletra; o mirar els dibuixos que feia de petita...

En fi, un llibre indispensable per un fan de l'Audrey Hepburn com jo ;) El recomano moltíssim!

Gràcies John Barry!

El gran músic John Barry va morir el 30 de gener. M'agradaria dedicar-li aquesta entrada a l'autor de la música de James Bond, també guanyador de molts Oscars per la millor banda sonora original. La veritat és que quan veia les pel·lícules de 007 no era conscient de la música de fons, però quan hi penses bé t'adones que sense aquesta peça essencial sentiries que falta alguna cosa a la pel·lícula. Ja veureu: proveu de veure'n una sense banda sonora, ja podreu comprovar que no és el mateix, sobretot en aquestes d'acció, on la música sempre dona el seu punt de tensió, por i un no-sé-què que et fa mantenir els ulls fixos en la pantalla. Per això m'agradaria felicitar a en Barry per aquestes bandes sonores tant magnífiques que sempre ens han acompanyat en les aventures de'n Bond (entre un milió).