The Lady Vanishes.

Només cal dir que és un dels Hitchcock que més m'ha agradat. La combinació d'intriga i humor (l'escena on els dos apassionats del cricket fan una demostració de l'esport amb terrossos de sucre és especialment graciosa) és fantàstica. Les diferents maneres de presentar els personatges formen part del magnífic guió: és boníssim. Un dels aspectes més interessants de la pel·lícula és la confusió que et produeix al principi veure que ningú ha vist a la senyora Froy (un dels millors personatges) i com et va posant en tensió. Tot i que vas seguint la història i aconsegueixes unir-te una mica a la investigació, no és fins a l'últim omment que descobreixes tota la veritat.

La pel·lícula està formada de petits detalls que acaben sent crucials: típic de les primeres pel·lícules de Hitchcock. T'acabes adonant que la majoria de coses que han passat i a les que no has donat importància són les que finalment fan que la història sigui més rodona, com quan Froy escriu al vidre del tren el seu nom. Tot i que ho miris per totes bandes, tot l'argument quadra perfectament, no hi ha cap forat. Ja ho he dit: un gran guió. A més, és força difícil fer una pel·lícula amb només un tren com a escenari principal, i això té un gran mèrit.

En fi, és una d'aquelles pel·lícules que no es pot veure un dia en que estiguis cansat: aquesta història demana molta atenció.