Les 400 coups.

En Truffaut és un geni del cinema: no existeixen gaires persones capaces de concentrar humor, pena i angoixa en tant sols 99 minuts ni fer una pel·lícula que, després de veure-la, et doni tantes coses en les que pensar, ja que està ple d'escenes impactants: quan el seu amic el va a veure al centre i no el deixen entrar, l'Antoine corrents amb la màquina d'escriure entre braços... Això mesclat amb els plànols del principi (les cases parisenques deixant entreveure la Torre Eiffel) i l'últim (ell corrent pel camí, fugint del centre) on arriba a la platja, el lloc on sempre havia desitjat anar. Altres imatges, en canvi, t'omplen de rabia, com quan la mare el comença a mimar per pur interès. Personalment, no puc triar la meva escena preferida perquè totes són extraordinaries.

Una combinació de sensacions i sentiments inigualable.