Un clàssic per veure un dia de pluja...

Hola de nou! Durant aquesta setmana santa vaig decidir mirar de nou Singing in the Rain, una pel·lícula que qualsevol gran amant dels musicals a de veure com a mínim un cop. Tot i haver-la vist ja tres vegades, aquesta em va semblar igual o fins i tot més impresionant que les anteriors. L'escena de Gene Kelly cantant sota la pluja és, a part de la més condeguda, una de les millors. La gràcia de Debbie Reynolds a l'hora de ballar i l'humor de Donald O'Connor també són imprescindibles en el musical (juntament, és clar, amb la gran interpretació de Kelly). Un altre d'aquests elements sense els quals la pel·lícula no sería el mateix és Jean Hagen (Lina Lamont a la pel·lícula) i la seva veu tant estrident. La meva escena preferida és en la qual es roda la primera pel·lícula amb so i tot és un desastre: entre l'estupidesa de Lina i els seus crits, resulta un troç especialment divertit i molt graciós. L'únic que crec que falla és la cançó de Broadway: trobo que la van allargar una mica massa.

En fi, si veus aquesta pel·lícula durant un dia de pluja (com vaig fer jo) quan s'acabi segur que et venen ganes de sortir al carrer i ballar com Gene Kelly. És una obra imprescindible, i un musical únic. Singing in The Rain

Una pel·lícula d'un altre planeta

Ja vaig dir que posaria la crítica de la pel·lícula. M'agradaria començar dient que és molt millor del que m'esperava, normalment les versions cinematogràfiques dels llibres no acostumen a ser tant bones. Tot i que en el guió l'han adaptat i s'han deixat alguns troços, trobo que tant els actors com la història han estat molt ben aconseguits, i han fet una magnífica interpretació, especialment Dianna Agron. Els efectes especials també són genials.

Una de les poques coses dolentes que hi he trobat és que, a en John (Àl

ex Pettyfer) li han donat uns poders diferents als del llibre, i això crec que no caldria haver-ho fet. També he trobat a faltar els entrenaments que fa amb en Harry (Timothy Olyphant), éren escenes que podien haver donat molt joc i ensenyar al públic la relació tant estreta que mantenien En John i en Harry, ja que durant la pel·lícula no es veu gaire clar, a contrari del llibre, on es manifesta amb claredat que en Harry és com un pare per en John. Són els únics errors que i he trobat.

En fi, és una pel·lícula indispensable pels amants de la ciència ficció i els extraterrestres.

PD: res a veure amb Crepúsculo, de debò.

Sóc el número 4.

M'agradaria comentar aquest llibre abans de l'estrena de la pel·lícula, i voldria dir que me l'he acabat en dos dies (unes 500 planes!). Amb això ja dono la meva opinió: una passada. M'ha enganxat des del pricipi fins l'última pàgina. No només l'argument és bo, sino tots els personatges, el transcurs de la història i la trama. No vull donar gaires detalls per qui vulgui veure la versió cinematogràfica, (ja en faré la crítica després de l'estrena ;).

Sobretot m'agradaria dir que no és un Crepúsulo. És el que diuen moltes revistes, però jo he vist totes les pel·lícules (les estrenades fins ara) i he llegit el primer llibre (no m'he molestat en llegir els altres perquè amb el primer ja vaig trigar un més) i ni de bon troç s'assemblen.

És una aventura trepidant, que et fa patir durant tota la lectura i et fa estar en tensió constantment.

Només volia comentar aquests punts; ja aprofundiré més en la crítica de la pel·lícula. En tot cas la recomano moltíssim. Està protagonitzada per Alex Pettyfer i Dianna Agron.

Tràiler.