Polseres vermelles.
En aquesta entrada m'agradaria comentar la nova sèrie de Tv3: Polseres vermelles. A mi, personalment, m'encanta. La construcció de la història, els personatges, els problemes que van sortint poc a poc i la amistat que els uneix en fan una gran sèrie que em fa tenir els ulls enganxats a la pantalla cada dilluns a la nit. M'agrada com actuen la majoria d'ells, especialment en Roc (Nil Cardoner) que tot i que de moment surti ben poc, el que ha fet ha estat genial!
Per qui no l'hagi vist encara, la recomano moltíssim, pero aviso que fa molta pena. Hi ha escenes molt emocionants, emotives, divertides, tenses... i és això el que ens fa enganxar a la sèrie i patir, divertir-nos i plorar amb ella.
En fi, felicitar a tots els actors, equip directiu i, sobretot, Albert Espinoza i Pau Freixas!
PD: deixo el link d'una cançó preciosa de Polseres Vermelles: Sense tu, de Teràpia de Shock.
Polseres vermelles, Intensament vius.
És una serie molt bonica i molt ben aconseguida per part de tv3, és molt emocionant i si veus un capítol, t'hi quedes enganxat, ja que els nois actuen força bé per ser catalans. El que em va molestar una mica és que només tingués 13 capítols, però aquests 13 capítols s'han d'aprofitar al màxim, que és una sèrie, per la meva opinió, que s'ha de plorar una mica. A part de les escenes una mica tristes, hi ha algun fragment d'amor i d'amistat que fa que s'aprecii molt. Casi sembla que formis part dels Pulseres vermelles.
ResponEliminaEl personatge que jo crec més imprescindible(quina redundància) és el que fa de Roc, del grup, l'imprescindibe, que té molta gràcia actuant i es fa estimar des de les cases dels seguidors, un nen molt innocent que per mala sort està en coma i només apareix en el seu món imaginari. La sèrie casi no podria existir sense el Roc; està molt ben aconseguit. Com que té deu anys, amb aquella carona, i aquelles expressions que fa... és un nen moníssim.
P.D: Em vaig quedar plasmada quan el vaig veure per primer cop. els altres nois es veuen molt simpàtics encara que algun cop tinguin un rampell i s'enfadin.
(Marta González)