The Artist.

Magnífica. Única. Diferent. Són les paraules que em venen quan penso en aquesta pel·lícula. Ja venia amb grans expectatives, però el no saber amb què em trobaria (no sabia de què tractava) ha fet que m'impresionés encara més. Fer una pel·lícula en blanc i negre i, a més, muda, no era una aposta gaire segura. Si sortia bé, seria un èxit; sino, un desastre total. Però ha sortit bé. Més que bé. La banda sonora era perfecte: la música exacta en el moment adequat. El moment en què més he plorat, per això, ha estat l'únic en que no hi havia música.

D'altra banda, la interpretació de jean Dujardin i Bérénice Bejo eren inmillorables. Un, cregut, orgullós, i l'altre, adorable, bona, radiant. Dos elements que sembla que no s'hagin de mesclar però que fan una composició espectacular. Una ovació a tots els actors (Uggy, el gos, inclòs), el director (Michel Hazanavicious), la música (per Ludovic Bource) i tots els que han fet possibles aquesta pel·lícula tan especial.

Quan ha començat, a l'instant m'ha recordat a Singing In The Rain, no només per l'època sino pel personatge de Jean Dujardin (George Valentin). La veritat és que té un aire de Gene Kelly!

En fi, grans actors, gran guió, gran banda sonora i grandiosa pel·lícula. No veure-la es podria considerar un crim.