dimecres, 20 de juliol del 2011

Matar un Rossinyol.


No tinc paraules per descriure com em va agradar aquesta pel·lícula. La història és preciosa i els personatges són únics, especialment la petita Scout. La seva inocència i al mateix temps la seva manera de raonar la fan un personatge molt peculiar.
La gran interpretació de Gragory Peck també és destacable. Durant el judici, et pot sorprendre la seva serenitat, com manté el control de la situació, i la bona persona que és, com defensa els negres, com tracta els seus fills i com no es segueix barallant davant d'una provocació.
Tota la pel·lícula és impresionant, pot provocar-te un somriure com fer-te omplir els ulls de llàgrimes en tant sols uns segons. També ensenya la crueltat d'algunes eprsones, com es posen en contra de'n Tom i volen fer justicia per ells mateixos, vaig sentir molta ràbia contra alguns dels personatges, cosa que no m'acostuma a passar a les pel·licules XD
El germà de l'Scout, fins i tot, semblava més persona que tots aquells homes junts, especialment quan es posa a defensar la seva germana de l'home que els ataca al bosc, és un tros memorable i ple de valentia.
Una història que et farà pensar molt, et farà plorar, riure i passar por en determinats moments.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada