dimarts, 8 de març del 2011

Charada:

Em va encantar aquesta pel·lícula en part perquè és diferent a les altres d'Audrey Hepburn (en aquesta també fa una gran interpretació) i per l'altra banda per la gran combinació humorística d'ella amb Cary Grant. Grant te la qualitat de donar un toc d'humor en els moments més tensos. L'intriga i el final inesperat són el millor de tot: mai saps qui és bo, qui és dolent i, fins i tot, a vegades pots dubtar entre qui és qui.La direcció de Stanley Donen és excepcional, i el guió també.
És divertida la relació que mantenen Grant i Hepburn, a vegades s'enfaden, es tornen a reconciliar i s¡enfaden altre cop.
L'aliança feta entre la comèdia i el thriller la fan única. Hi ha escenes que, després de veure la pel·lícula, se't queden grabades a la ment: el tren del principi, quan Grant i Hepburn es coneixen, la cara d'aquest al final de la pel·lícula...
En fi, una pel·lícula amb la qualitat de fer-te riure, tremolar i plorar amb unes quantes escenes.

2 comentaris:

  1. Que bé que t'hagi agradat aquesta pel.licula, que no tot son les novetats de la cartellera, bravo!
    Si m'he de quedar amb una escena...la ultima, amb un Cary Grant que se't queda gravat a la memòria!...i aquest Paris dels '60...i l'Audrey Hepburn que sembla tan delicada i fràgil, i deu n'hi dò la noia!
    Quina serà la propera pel.li i la seva critica? L'espero amb ganes!

    ResponElimina
  2. El paper del Cary Grant es molt ben aconseguit perquè fa aquest joc de que de vegades és bo i a vegades és dolent. Una pel·lícula del nivell dels Hitchcock. Em va agradar molt. Sorprese fins a l'última escena.

    ResponElimina